Abans de venir a viure a Barcelona, ja m’agradava la llengua catalana. Crec que és molt important que -en el nostre país- es parlin quatre llengües diferents, però hi ha moltes persones que no ho valoren. A mi m’agradaria molt parlar-ne les quatre, però como he nascut a Madrid, solament parlo el castellà.
Quan vaig arribar a Barcelona, una de les primeres coses que vaig fer, vaig ser anar a inscriure’m al curs de català. Ja fa dos mesos que estudio la llengua catalana amb els meus companys. Tinc companys de països diferents i de llocs diferents. Uns són de Colòmbia, uns altres de Mèxic, uns altres d’Hongria, de Veneçuela, d’Anglaterra, del Perú, de Cuba, de Santo Domingo, de Sevilla, de Canàries, de Madrid… però tots, tots són molt simpàtics, molt macos i ajuden a fer les classes molt divertides.
Des del primer dia de classe, la Raquel -que és la nostra professora- ens va parlar en català. No diu una paraula en castellà, i si algú parla en castellà, ella diu… Com? Pots repetir? Bé, ara en català. Algunes vegades, un de nosaltres tradueix una paraula al castellà, i llavors, ella diu: “Qui tradueixi anirà a la classe de l’Eva a parlar en català amb ells, que són del nivell E3!!” I tots diem sempre: “No, no, Raquel, si us plau!!…” i ella riu. És molt bona professora, molt pacient amb nosaltres i fa les classes divertidíssimes.
M’agradaria moltíssim -algun dia- poder llegir en la seva llengua original a Martí i Pol, a Verdaguer, a Calders, a Maragall, a Foix, a Pla i, sobretot, a Espriu i a qualsevol altre escriptor que hagi escrit en català i que m’agradi.
Quan la Raquel llegeixi aquest escrit, agafarà el seu llapis i corregirà tots els error, perquè la Raquel té un llapis màgic de color vermell que deixa boniques les paraules escrites malament.
A tots vosaltres, amb el meu agraïment i sobretot amb el meu carinyo.
La librería de Chelo 
